Actualidad

Menjar: Timballo dolce di fettuccine
Llibre: Critica de la ragion pura (Immanuel Kant)
Banda Sonora: original: The Wizard of Oz; musical: An American in Paris
Lloc: Amalfi
Actriu/actor: James Woods
Pel•lícula: Apocalypse Now
Aficions: Pianoforte
Virtut: Les Cardinals
Defecte: Igualment grans
Revista del sector: L’Architetto Italiano

Expliqui’ns quina ha estat la seva trajectòria en el món de l’arquitectura.

Als 14 anys vaig decidir ser arquitecte. El resultat d’aquest convenciment va ser molta impaciència durant els meus estudis al Liceo (escola secundària italiana) i la irrenunciable temptació de profunditzar en tots els temes a la Universitat. Un cop vaig acabar la carrera, havia visitat gairebé 10.000 obres d’arquitectura al voltant de tot el món. El pas següent va ser la recerca d’un sentit per a tota aquella informació: en una època de transformacions profundes i sobtades com la actual és un repte difícil. Vàrem orientar el nostre treball en el joc entre la contínua mutació dels llenguatges contemporanis i la presència d’invariables, d’elements fonamentals que fan que una arquitectura es pugui considerar humana. El 2005 amb la meva dona, Nadina Zander, vàrem obrir un nou despatx (AW arquitectes) a Espanya, a Begur, amb un enfocament clar cap a l’arquitectura sostenible, reduint l’activitat a Itàlia. Els nostres encàrrecs principals són majoritàriament obres de concurrència pública o residencials una mica especials, ja sigui per mides o per programa. Tenim un procés que crec que és bastant diferent respecte als que avui esdevenen més comuns per a un despatx d’arquitectura, al preferir reduir els encàrrecs a canvi d’un control directe sobre el projecte i en la fase de construcció: intentem conèixer perfectament tots els detalls que surten del despatx i normalment ens encarreguem també de la decoració i del paisatgisme, atès que resulta difícil separar aquests components en un projecte d’arquitectura.

Com definiria el disseny i l’arquitectura de l’Hostal Empúries?

L’ampliació de l’Hostal Empúries neix amb el programa precís de realitzar una estructura hotelera eco-sostenible i el més integrada possible en l’entorn. La nostra acceptació de l’encàrrec de realitzar una construcció tan a prop de la costa ha estat estrictament vinculada a la voluntat existent per part de la propietat d’actuar d’aquesta forma.

Quin ha estat el principal repte tècnic que ha presentat l’edifici?

Estudiar sobre el paper un projecte eco-sostenible pot ser relativament senzill. Portar-ho a terme és més difícil, sobretot si no s’accepten compromisos o limitacions del programa original, tenint en compte que el món de la construcció encara s’està posant al dia amb els nous materials i les noves tècniques. Una certa complicació residia en la relació de l’ampliació en projecte amb els edificis existents, un edifici històric de gran interès (també per la seva tècnica constructiva), la preservació del qual ha necessitat de certs coneixements de restauració.

Fins a quin punt vostè creu que s’han de tenir en compte en el disseny els trets i les pautes culturals vigents en l’entorn de l’obra?

Parlar d’eco-sostenibilitat sense parlar de l’home, de la seva condició i de la seva història no té sentit. És superflu recordar que hi ha molts equilibris en la naturalesa, però a nosaltres ens interessen els que se centren en l’home. Llavors és imprescindible dialogar amb l’existent, respectar-lo, donar-li valor. Per cert, una de les coses que em resulten difícils d’assumir és el poc control sobre els conjunts històrics; contínuament veig derrocats edificis antics als pobles de Catalunya.

Quines van ser les exigències del client, funcionals i formals per al disseny de l’edifici?

Amb la propietat vàrem tenir un diàleg continu i fructífer. Hi havia una clara intenció de desenvolupar un projecte eco-sostenible, fins al punt que en el mateix període el client va organitzar una empresa d’assessorament en temes de sostenibilitat. Un dels aspectes importants d’aquesta relació va ser l’estudi dels temes de gestió i de la viabilitat econòmica del projecte.

Quina va ser la seva inspiració?

El nucli inicial del projecte estava en el significat dels buits, del que no es va poder tocar, però es percep plenament. D’això neix el joc de patis i el seu contrapunctus amb les estàncies, i es desenvolupa el conjunt.

Què fa diferent aquest hostal de la resta d’hostals?

Bé, en realitat, manté el nom d’Hostal, però és un hotel confortable. Està clar que, a més de permetre passar uns dies en un entorn únic, facilita un contacte interessant amb els temes del futur: sostenibilitat, cooperació sobre un futur possible.

Segueix sempre el mateix patró per decorar les seves estàncies?

Tenim unes proporcions i uns elements que ens són característics en el nostre disseny. Però cada projecte és diferent, sobretot en el camp de l’interiorisme.

Quina és la seva major preocupació quan crea un espai nou?

Que sigui sorprenent i que al mateix temps sembli haver existit sempre.

És la primera vegada que treballa en un projecte sostenible?

Vàrem estudiar i projectar vivendes sostenibles des de finals dels 80; però és la primera vegada que aconseguim realitzar un projecte integral sostenible per a una estructura hotelera, projectat per aconseguir una certificació LEED Platinum.

Quines són les pautes que defineixen l’Arquitectura Sostenible?

En termes generals, és una forma d’estratègia l’objectiu de la qual no és només l’optimització dels recursos, sinó també el seu ús en el marc d’un equilibri global.

Quin valor afegit creu que té un spa en un establiment com l’Hostal Empúries, el qual té la intenció de transformar-se en un referent de turisme sostenible?

Un cop tractat el tema fonamental de l’optimització de l’ús de l’aigua, la presència d’un spa en un lloc expressament orientat al benestar i a l’optimisme és gairebé imprescindible.

Quina experiència s’endu d’aquest projecte?

S’han definit veritables protocols de realització d’un projecte sostenible complex. Un instrument de treball eficaç i alhora versàtil. En aquest sentit, el desenvolupament d’Hostal Empúries ha estat un laboratori d’idees i un sever banc de prova. Podria utilitzar una metàfora i confrontar-ho amb la construcció de les catedrals antigues, si bé, clarament, el tema en aquest cas ha estat molt més terrenal.

Com ha estat la relació amb Freixanet Wellness?

Molt bona, sense cap tipus de superposició perillosa de competències.

Quin producte o servei escolliria de la marca Freixanet Wellness?

El conjunt, l’organització i les persones.